M’ho han publicat a El Punt i l’Avui…
Entestats a cercar el creixement econòmic vingui d’on vingui, els
diferents governs de la UE estan aconseguint allargar la hipoteca de la
crisi. Fins i tot s’hi ha afegit la Confederació Europea de Sindicats,
sota el lema per a la vaga general del 29 de setembre No a les
retallades, més creixement.
La crisi s’ha convertit en una
oportunitat d’or per fer els ulls grossos davant les retallades socials i
les agressions al medi ambient, però s’hauria de canviar de rumb i
analitzar les causes d’aquesta crisi: el mateix creixement i el
productivisme, que s’obliden del cost social i ecològic.
La dependència
del sistema respecte a un recurs exhaurible com el petroli, l’avenç del
canvi climàtic, la reducció de recursos naturals i alimentaris, etc. són
indicadors que assenyalen que cal tenir més en compte que el creixement
no surt gratuït per al món i per a les generacions futures.
Redirigir
polítiques sota l’amenaça de l’atur és una tasca complicada, però alhora
una garantia de futur. Cal reinterpretar la sostenibilitat com a
oportunitat i no com a inconvenient: afavorir l’apropament a l’origen
dels productes de consum, generar ocupació a partir de polítiques
socials, de gestió de la natura, del reciclatge, del turisme respectuós
amb el medi ambient… Semblen exemples de canvis més oportuns que
reimpulsar la política del ciment i del consum irresponsable amb els
plans d’estímul econòmics.
Amb tot, ens quedem amb la reducció d’un 17%
de les emissions de CO2 de l’Estat espanyol el primer semestre de 2009,
amb què reculem cap a nivells de fa una dècada. Tot això gràcies a la
crisi i a la reducció del consum. Prenguem-ne nota.
